domingo, 24 de junio de 2007

Sephen M. Stahl

Ja fa un temps que vaig llegir el treball de psicofarmacología de Stahl, encara ,després de fer me amb la publicació d' Ariel l'estic rellegint, i no deixa de sorprendem la hipotesis dopaminergica, la interacció amb la serotonina, el gen BDNF,la sustancia P,etc. etc..Per exemple la hipòtesi dopaminérgica amb las 4 vies, nigroestriada, tuberoinfundibular, mesolimbica i mesocortical, sembla que venen a explicar la necesitat de adminstrar la farmacólogia actual de forma molt més entenedora i cientifíca.
Peró sera posible evitar casos com el sindrome neuroleptic maligne o la dyscinesia tardia . problemas encara no sol·lucionats ni tan sols per personalitats com Stanley N. Caroff, o JM Kane?

No hay comentarios: